Les imatges no solament ens rodegen, també ens configuren, no solament les interpretem, sinó que les construïm, les creem. Per això, formen part del procés cultural, constitueixen el nostre univers simbòlic i, en aquest sentit, formen part també de la nostra realitat “interna”, formen la nostra subjectivitat. Per això, una aproximació cultural a la imatge ens recorda que les imatges que elaborem no són solament un reflex del nostre món social, sinó que configuren el nostre món simbòlic i, per tant, la nostra realitat més vital: allò que pensem i sentim que som.

El llenguatge artístic fotogràfic té un caire molt subjectiu, que cada un de nosaltres interpretem segons la nostra mirada. A mi em té atrapada i fascinada, és una forma d’expressar el que veig i sento amb un simple enfocament, amb una captura del moviment i essencialment amb la decisió del moment concret que vull plasmar. Penso que és un llenguatge ple de subtilesa i a la vegada directe. Quan l’observador interpreta el que jo he sentit al fer la imatge sento una gran satisfacció que m’anima a seguir divertint-me i gaudint d’aquest món complex  que és la fotografia.